Candalabràs, el pantà i la Mèrida -Colònies 3

Ha començat un nou dia a les colònies, però aquest cop ens hem llevat amb el primer raig de sol ja que hem passat la nit dormint a l’aire lliure, envoltats de natura. Hem tingut la sort que el llarg camí que vam emprendre ahir no ha sigut per res! Hem trobat el mapa que necessitàven els nostres nous amics gallecs que s’havien perdut fent el camí de Santiago. Doncs ja teniem el que anavem buscant! I per tant hem hagut de desfer el camí i donar el mapa als peregrins que encara dormien als nostres llits. Han marxat d’allò més contents!
Per acabar bé el matí hem conegut el pantà de Camarassa i ens hem fet un bany d’allò més refrescant!
Per començar la tarda, hem endressat els nostres vagons i com estavem tots a dins hem viatjat a un altra època! Ara hi som al 1996, l’any on les colònies van estar carregàdes de contes i molta màgia! Hem rebut la carta de la Mèrida, una noia que no volia ser una princesa com les que ja coneixem. Ella ens explica que es una princesa valenta, amb moltes ganes de conèixer el mon i la gent i que té moltes aficions entre elles, el tir en arc es la seva preferida, per això hem estat aprenent a ser els millors arquers de la comarca. La història de la Mèrida es complica quan entra la nit…resulta, que uns joves terrorifics han raptat la seva silueta del conte i ens demana ajuda per a recuperar-la. Els infants més valents, han passat per un bosc ple de montres extranys, però finalment ho han aconseguit y han pogut recuperar la silueta del conte. La resta d’infants s’ho han passat d’allò més bé fent un joc de nit buscant sons d’animals. I després d’aquest dia tant intens, marxem a recarregar les piles al nostre Pititrain…en quin moment de les colònies druides ens aixecarem demà?